Sóc en Pol Lupiáñez, tinc 22 anys i sóc disenyador gràfic i il·lustrador. A les xarxes socials soc @kota.faces, allà penjo les meves il·lustracions. Vull que tothom vegi les meves peces.
Com vas començar?
Sempre m’ha agradat molt el dibuix, el tema de ser artista, de vendre coses fetes per mi. Però no ha estat fins que he començat amb Kotafaces que m’he cregut més el que faig. Inicialment aquest perfil havia de ser un portfoli per mostrar més enllà del disseny o del disseny gràfic.
Volia mostrar una faceta meva, un estil en concret on predominessin les línies i els colors. Vaig rebre un bon feedback, i a la gent li agradava. D’alguna manera, les xarxes em van atrapar, m’agrada molt que a gent d’arreu del món que no conec els agradi el que faig. Hi ha molta feina al darrere, haig de mantenir una continuïtat a les xarxes, incrementar l’abast de les publicacions i no sempre es fàcil. Altres països m’han demanat obres meves. He enviat quadres meus a Polònia i al Regne Unit.
Durant un temps també feia dels meus dissenys per a samarretes, i les venia. Normalment treballo amb els colors Posca, esprais i eines que m’agraden. Gaudeixo amb un estil més analògic, més urbà. A vegades també escanejo les meves il·lustracions i les passo a digital amb el Photoshop. És força interessant veure l’evolució. He participat a fires com la Panòptic, per a estudiants del Poblenou i de la BAU. També a Sant Boi, a la fira de la Puríssima, on hi havia un espai per a joves. La belleza del error és un projecte personal a partir d’il·lustracions que no sortien bé, les anava guardant en una carpeta que es deia “monstruos” i a partir d’aquí, en comptes de llançar-les, aprofitava els retalls per crear noves publicacions.
Un altre projecte és La part invisible, on feia públiques les inseguretats de la gent al carrer amb els meus disseny. La gràcia està en el concepte de coses molt personals, de l’interior nostre, que surten a l’exterior. Tot a partir del concepte de “disseny invisible”. També he fet cartells com el del festival de Músics sense fronteres, on formo part de l’organització.
Què t’inspira per a crear?
Molts cops a kotafaces és l’estètica visual, l’harmonia compositiva i l’estil lineal. A vegades utilitzo recursos ètnics, com tribals. Els punts o les ratlles. Tal com va sortint, vaig desenvolupant la meva marca.
Què ens recomanes?
M’agrada molt Ricardo Cavolo, com fa els seus dissenys i com porta les xarxes, gaudeixo del que fa, tant els murals com els llibres. Té una marca i un estil propi que es reconeixen fàcilment. També la Cristina Daura.
Com et veus en un futur?
Vull que la meva obra ajudi a la gent a reflexionar sobre ella mateixa, que hi hagi una transcendència, que agradi. M’agrada molt la possibilitat d’establir una connexió amb l’espectador, que vegi alguna cosa. Vull seguir fent il·lustració tot i que continuo sent dissenyador gràfic, obsessionat amb els cartells i les tipografies. Aplicar kotafaces a la meva part més de dissenyador gràfic. Si tens una passió, explota-la. Si t’agrada fes-ho perquè la passió mou el món.
Instagram: @kota.faces
Behance: www.behance.net/Lupianez
Mail: kota.faces.design@gmail.com
Català 
Español