Com vas començar?
Aquesta passió per les arts em ve de molt petit. No tinc el record clar, però si recordo dir “vull ser com aquests” assenyalant la televisió.
Amb 5 anys vaig entrar al grup de teatre de Sant Martí Sarroca, fins fa tres anys. Aquests tres darrers he estat com a director. Amb la dansa vaig començar amb 6 anys igual que amb la música, però la vaig deixar. Al 2011 vaig poder entrar a la Jove Ballet de Catalunya i hi vaig aprendre molt sobre la disciplina artística. Actualment continuo a l’Escola Assumpta Trens, com a alumne i com a professor. També faig formació lliure, interpretació i cos a l’Eòlia.
Fa dos anys vaig tenir l’oportunitat d’inaugurar la Fira del Clownic de Torrelles amb un projecte personal, Entre pantalones y faldas, un cabaret amb innocència clown. També formo part de l’equip jove de RBLS i ja estem encarant la quarta edició. Per altra banda, des de Dau al Sec estrenarem Partícules paral·leles dirigida per Ivan Andrade.
Com t’inspires per crear?
Normalment, creo sempre a partir del repte d’estirar una idea que en principi no es duria mai a terme. M’agrada desglossar totes les capes, trencar-les en parts i agafar les que valen. Gaudeixo molt descobrint durant el procés.
Què ens recomanes?
Una sala, la Flyhard. És una sala molt potent on sempre hi ha un alt nivell cultural. Sala petita no es peccata minuta. Es crea un clima, una bombolla existencial molt bèstia.
Quines aspiracions tens?
De cara al futur, espero estrenar una obra meva properament. També m’il·lusionaria voltar pel món amb un espectacle, ja que cada cultura el rebria de manera diferent. Canviar així de públic ha de ser catàrtic. Potser també provaria la direcció amb càmera. Vull viatjar, com diu la Pepa Plana “casa és un lloc per tornar, no per viure-hi”. Respectar aquesta frase com a motor l’art.
Instagram: @nilcoralmallofre
Mail: nilcoralmallofre@gmail.com