Soc Marc Serrano, tinc 22 anys i soc amant de la música i del periodisme. M’agradaria molt ser periodista musical. En aquest punt encaixen les dues passions. Ho vaig descobrir quan estava a ICat fent pràctiques, m’agrada descobrir música nova i grups.
Com vas començar?
Quan estava l’institut, vaig adonar-me que m’agradaven molt el periodisme i els reportatges. Vaig fer el meu treball de recerca sobre com formar un grup de música a través d’un documental d’una hora i dotze minuts on explicava tota l’experiència. La meva primera banda va ser K-liu. La segona, Diacrítics. Dos anys fent cançons i concerts. Dins el grup, alguns feien música més com a hobby i altres més professionalment, és per aquest motiu que ens vam separar. Vaig trobar una via més personal creant The Pawn of the lost dinasty. Vaig publicar un disc molt cassolà, No filter i vaig fer mig any de promoció per xarxes socials. L’estiu passat vaig treure un EP, Viure la vida amb tu, i un videoclip que vaig fer amb uns col·legues.
En el meu treball final de grau de comunicació audiovisual, estic fent un disc conceptual. Totes les cançons expliquen una història. El disseny, els dibuixos de cada cançó i l’estètica del disc, tenen una relació. Està inspirat en els anys 70, com en The Wall de Pink Floyd. Amb el meu projecte en solitari encara no he fet cap concert, però m’agradaria formar una banda per fer-ho en directe. M’agrada molt el so elèctric en conjunt. Vaig fer concerts amb K-liu al Pàmpol Roig, un festival de música jove on si guanyaves sonaves a la final del concurs de L’Acampada Jove de Montblanc. Vam guanyar i vam anar a la final, hi va haver molt ambient.
Amb Diacrítics vull destacar tots els concerts en general, érem un grup molt consolidat. Molt coherent, anàvem alhora i funcionàvem molt bé. Vam tornar a probar al Pàmpol Roig però vam quedar segons. Emociona molt veure que part del públic canta les teves cançons. Una altra banda de què formo part des de fa ja uns 5 o 6 anys és Footsteps. Vaig entrar quan ja estava formada. Aquí soc baixista i tenim un estil més rock-pop. Ens els anteriors grups érem més ska amb arrels jamaicanes.
Avui Sona és un projecte que sorgeix de l’assignatura comunicació a la xarxa on hem de crear contingut per a xarxes, blogs i webs. Avui Sona és un perfil de periodisme musical on expliquem l’actualitat musical que hi ha als Països Catalans. Grups, festivals i discos nous o grups que venen a actuar aquí, per exemple.
Què és el que t'inspira?
El que m’inspira a l’hora de fer música són els temes d’actualitat. Notícies que hagi pogut escoltar o esdeveniments. Soc molt crític en la política i en temes socials. L’amor també m’influeix en certa manera, abans no tant. L’últim EP està dedicat a la meva parella.
Què ens recomanes?
Recomano Lalaland, em va fascinar la música jazz combinada molt bé amb la història que s’explica. El doble sentit de decidir entre l’amor o la passió de cadascú. A nivell musical, recomano escoltar molt més la indústria catalana. Donar-li una oportunitat, tenim molta qualitat a casa.
Quines aspiracions tens en un futur?
Sent sincer vull viure de la música, dels concerts i de treure discos. Sé que és molt difícil, és per això que també valoro un punt mig on pugui ser periodista musical. En alguna ràdio, diari o la televisió. Encaminar-me per aquí amb les dues facetes i alimentar les meves passions. També contemplo ser periodista d’altres àmbits, però sempre amb un espai per a la música a la meva vida.
Instagram: @marcserrano98
AvuiSona: @avuisona (Twitter i Instagram)
The Pawn of the lost dynasty: @tpotld (Instagram) – @thepawnofthelostdynasty (facebook)
Web: https://pawnlostdynasty.wixsite.com/tpotld
Català 
Español