Lucca Goicochea

Com vas començar?

El meu interès va començar quan era molt petit. La meva mare és ballarina i coreògrafa. Em portava als seus assajos i representacions. Mai m'aborria, sino que gaudia del que veia i suposo que d'aquí sorgeix el meu interès per les arts. Cap als 2 anys vaig començar a mirar musicals online, als meus pares els semblava molt estrany que m'agradés. Més endavant, amb 6 anys vaig fer la meva primera classe de teatre en una associació. Vaig interpretar un paper molt petit però en aquell moment per a mi va ser molt important. Poder explicar una història al públic. Em vaig adonar que era el que m'agradava.

Vaig estar fent teatre, fins que l'associació va canviar de local i vaig haver de buscar una altra via. Al cap d'uns anys vaig veure que al Centre Moral de Gràcia en feien. Des dels 10 anys fins ara he estat aquí. Van fer un casal musical a l'escola Trémolo, on representaven la pel·lícula de Lalaland que m'agrada molt i vaig anar. A mitjans de curs, el director de l'escola es va esmentar que m'agrada cantar, doncs em va proposar com a cantant en un petit grup musical que els feia falta. Jo estava espantat, però vaig decidir llençar-m'hi i avui en dia segueixo amb ells. Quan ells toquen els instruments, jo no els veig, però el fet d'escoltar-me tant fort cantant, ha fet que perdi la por y aconsegueixi poder expressar-me. Ens diem Strangers Melodies. A l'escola Trémolo, va ser on vaig començar a formar-me en classes de teatre musical. 

Actualment estic en una companyia on fem dues hores de teatre, una de cant i una altre de dansa. Teníem preparat un musical que anava a sortir ara al juliol però l'haurem d'aplaçar per l'octubre. Ens reunim dos dissabtes al més, em sento molt bé amb ells. Al Centre Moral de Gràcia vaig fer una revista musical, Do de pecho. És una obra de teatre amb diferents trossos de musicals històrics. Va agradar molt i ens van venir a veure actrius molt importants com Amparo Moreno, Merche Mar i la Mercè Comas. En el seu moment vaig fer els pastorets a l'escola amb un paper molt petit, i ara més endavant els he tornat a fer al barri amb un dels papers protagonistes, en Lluquet. Quan era petit, amb 6 anys vaig fer un anunci per a Antena 3 amb l'Andreu Buenafuente. Jo feia d'ell en petit. També he fet un curtmetratge per a l'institut del Cinema de Barcelona. M'agrada tant actuar en teatres com en càmera. Els dos t'enriqueixen a nivell interpretatiu. Ara mateix, amb una amiga estem escrivint un curt que volem rodar amb amics que els agrada el teatre.