Maria Brañas

by lonestar_admin

Soc la Maria Brañas, tinc 19 anys i soc fotògrafa. M’agrada plasmar la mirada a través de la fotografia. Mostrar la pròpia visió a través de la meva càmera i els meus ulls. També gaudeixo molt de la mà de l’escriptura.

Com vas començar?

Vaig començar quan em van regalar una càmera a piles als 12 anys. Va ser a partir dels 17 quan vaig descobrir més el món d'Instagram. Aleshores vaig fer més fotografies amb el mòbil ja que no tenia una bona càmera. Feia fotos de tot el que veia, postes de sol, fulles de plantes, flors... Vaig anar seguint comptes de fotografia que m'agradaven i vaig descobrir el món del retrat. L'any següent, amb 18 anys em van regalar una càmera més bona i vaig començar a fer fotos als meus nebots. Fotos de detalls d'ells, els ulls, els llavis, les mans o les cares.
A partir de fer fotos al meu nebot, vaig anar als seus partits de bàsquet per a fotografiar-lo. A dia d'avui faig fotos a altres categories, com als de l'equip sènior. Gaudeixo captant el moment, capturant el moviment. Actualment estic estudiant comunicació audiovisual.

En començar la carrera, amb les meves primeres fotos d’esport, he vist que els meus amics també tenen projectes personals, i això m’ha animat a fer noves coses com sessions de fotos d’una manera més professional. I m’han sortit algunes ofertes de treball.

D’altra banda, també m’agrada molt escriure. Quan les “fanfics” es van posar de moda, vaig escriure’n alguna. Més endavant a Wattpad vaig començar a escriure històries curtes, d’unes 100 paraules com a màxim. Escrivia històries d’amor que arribaven al mig milió de visites. El meu treball de recerca va ser fer una novel·la negra. Penso que el punt de fusió entre l’escriptura i la fotografia és la comunicació audiovisual.

Vaig guanyar els Jocs Florals d’Horta Guinardó i també el Concurs de lletres joves 2019. Aquest segon va ser un relat molt més treballat. Les petites victòries em motiven. En aquest segon premi, també venia un curs de novel·la que estic gaudint molt en el Laboratori de lletres. M’agrada poder seguir formant-me i creixent a partir de professors que són escriptors. Actualment estic escrivint una novel·la sobre mi mateixa, un professor m’ho va recomanar.

Què és el que t'inspira?

M’inspira el meu voltant, un objecte, la meva família, els meus amics, les experiències. També frases que em poden ajudar a crear i pensar en altres coses que pugui fotografiar. El que més m’agrada és veure que el resultat final surt tal com m’esperava. Plasmar la idea que volia. Quan escric gaudeixo  si no és una obligació… i quan a la gent li agrada.

Què ens recomanes?

L’edició d’en Derrick (@drtzed), els seus colors són tot un repte. La seva essència estiuenca és molt pastel. Té un perfil molt maco, em fixo molt en els colors. També hi ha altres com la Delfina Carmona. És una noia argentina que juga molt amb les llums. Fa autoretrats i també retrats amb la seva parella. Té fotografies molt extravagants, gens naturals, però les composa molt bé. És un art abstracte molt interessant.

Com et veus en un futur?

En un futur espero poder dedicar-me al guió o a la direcció de fotografia. Lluitaré per aconseguir-ho. M’agradaria que quan marxi d’Erasmus pugui conèixer gent de París que es mogui en aquest entorn i saber de gent de fora d’Espanya. M’agobia pensar en el futur igualment, m’agrada centrar-me en el dia a dia i anar pas a pas. No tinc pla B, en tractar-se d’una feina artística pot ser complicat, però no deixaré de lluitar per aconseguir-ho.

Instagram: @ninblair @mariabra_

Marc Mampel
Instagram: @mampelfilms

You may also like

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More

caCatalà
es_ESEspañol caCatalà