Sofía Niubó

per lonestar_admin
Sóc la Sofia Niubó, tinc 18 anys i sóc una artista en construcció que busca el punt concret entre l’audiovisual i la fotografia.

Com vas començar?

He tingut molta sort amb els meus pares, sempre m’han recolzat molt i han estat una mena de productors per a mi. Sempre han apostat pel que jo volia fer i això m’ha permès tastar diferents branques.

A dia d’avui puc decantar-me per la que més m’agrada. He crescut envoltada d’art des de ben petita, em posaven música de Beethoven, per exemple. Vaig començar amb la música i ballant, més endavant vaig provar el teatre musical i el món actoral davant de càmeres. És així com vaig veure que m’agradava estar-hi al darrere. Va ser en aquest punt on em van regalar una càmera que feia servir sobretot per a gravar-me fent covers. 

A poc a poc he anat descobrint l’estètica i més endavant conceptes de composició i de la fotografia en si, més enllà del que es veu només a les xarxes socials. He tingut l’oportunitat de fer tres cursos d’estiu a l’ESCAC on he après a treballar en equip al cinema i he fet amics amb les mateixes passions que jo. Abans de passar per aquí o pel batxillerat, tot el que he après ha estat de manera autodidacta, jugant amb l’obturador i diafragma o mirant tutorials.

He participat en el projecte Libre Albedrío, un curtmetratge fet per un grup de noies, que vam portar al festival per a joves U22 i al Filmfestival on jo estava de programadora. També faig uns videos anomenats Verano on tracto de glorificar cada estiu, ja que cada any el punt de vista canvia i puc veure la meva evolució. També Arribarà una altra nit, un curtmetratge que vam fer els 34 alumnes de classe, el vam portar a Madrid a Cinema en Curs. Per altra banda, la música no deixa d’existir en mi i he arribat a fer cançons com Soy mujer.

Què t’inspira per a crear?

M’inspira observar. També els meus somnis, molts cops me’ls apunto. Altres vegades em monto pel·lícules amb mon pare “què passaria si…” tant a nivell narratiu com a les fotos. Utilitzo molt el web film-grab.com. També m’inspira mirar pel·lícules que potser de primeres no veuria.

Què ens recomanes?

Recomano moltíssim que la gent vagi als centres joves de la ciutat, ja que hi ha un munt d’opcions gratuïtes o a molt bon preu. Molta qualitat. S’ha d’aprofitar els recursos que ens dona Barcelona. La sèrie Abstract també, parla sobre el disseny.

Com et veus en un futur?

A curt termini, em veig graduant-me a la universitat a la qual vull anar. Em projecto i ho visualitzo. M’encantaria viure del que m’agrada, com el cinema. Prefereixo no cobrar tant i gaudir-ho abans que comprendre la meva feina com a un treball negatiu. Vull voltar pel món i deseuropeitzar la meva ment. No tot el món és com Occident ni com Europa. Vull aprendre i fer documentals. De gran, m’imagino en una casa vermella a Noruega o a Suècia.

Instagram: @balancedenegros
YouTube: www.youtube.com/channel/UCVoEbRZD7lD59XyF8y4Wp5A

Marc Mampel
Instagram: @mampelfilms

You may also like

Aquest web fa servir cookies per millorar la teva experiència. Assumim que et sembla bé, però pots negar-t'hi si ho vols. Acceptar Llegir més

es_ESEspañol